Cantem el Requiem de Faure.

Cantem el Requiem de Faure.

FaureSolsona2

Durant el darrer trimestre hem assajat, dins l’Orfeó Manresà  la partitura del Rèquiem de Gabriel Fauré i que finalment hem pogut interpretar conjuntament amb l’Orfeó Nova Solsona, la Coral Mixta d’Igualada i l’Orquestra Simfònica del Vallès i sota la direcció d’en Xavier Puig.

Cada vegada que em donen un llibret de música i veig la partitura faig la mateixa reflexió: d’entrada no coneixes res del que vols cantar, ho veus nou, complicat, a vegades difícil, però també saps que al final, amb temps i ganes, fas un aprenentatge del que desconeixies i acabes cantant i satisfet, allò que ignoraves.

Les partitures són els estris més clars que evidencien el coneixement que pots adquirir, si estudies i assages el llibret. Es clar que per poder aprendre has de dominar un mínim de codis per construir el coneixement, que en aquest cas és la lectura musical i la seva afinació, sota una bon mestratge del director del cor.

Val a dir que els primers assajos del Rèquiem de Fauré, no em va semblar gaire difícil la melodia, però a mesura que hi aprofundies notaves la complicació que amagava, sobretot en els matisos de tons i semitons així com en les dinàmiques, es a dir saber cantar amb els pianíssims. Desprès de l’assaig de l’orfeó venia la part d’empastar el teu aprenentatge amb els altres cors i finalment amb l’orquestra, que de fet ho haguérem de fer en un parell de sessions.

Tres magnífics concerts en entorns i efectes diferents, la Basílica de Santa Maria d’Igualada d’una sola nau, el cor disposat de manera diferent per poder superar les escales centrals i amb una musicalitat prou clara, la Catedral de Solsona majestuosa, pedra sobre pedra,  altíssima on el so queda repartit arreu i queda amorosit quan està plena de gent i  al Kursaal de Manresa, de nova construcció i amb caixa acústica on es podria notar molt més qualsevol desajust musical i on l’acústica del local permetia fer lluir els matisos propis de l’obra.

Hem fet un nou aprenentatge, he modulat nous matisos musicals, hem conegut nous cantaires de ciutats veïnes, hem pogut cantar al costat de l’orquestra simfònica del Vallès i una vegada més hem gaudit de la direcció d’en Xavier Puig; tot un plaer per a nosaltres, però també pels espectadors que han viscut els diferents concerts.

Quan comencem amb una altre partitura?

Comments are closed.