Espígol
Arriba Sant Joan i un any més ja tenim l’espígol a punt per recollir.
Ja fa uns anys que ens vàrem iniciar amb unes petites plantes d’espígol a Cal Cupons, i es que veníem d’unes vacances a la Provença entre les ciutats de Nyons, Sault, a la Vaucluse i al Mont Ventoux , i allí ens va fascinar els camps de color blau, la olor la fragància, el cultiu, ….. i des de llavors cada any hem recollit la flor d’espígol o lavanda i replantant algunes plantes i ampliant el nombre.
Ben cert que ens agradaria tenir un bon camp de color blau, però ni tenim l’extensió ni la dedicació, però ens conformem en anar a prop de Serrateix on hi ha una bona feixa que, en el temps de la seva màxima floració fa goig contemplar.
Però amb les nostres vint plantes ja tenim prou feina cada any al recollir-lo. La Marta n’és una experta i ha de “torejar” els borinots que fan festa major sobre la flor, però entre picada i espantada el recull tot. I ara toca una altre feina.
Separem les flors per la mida de la tija i en fem tres grups: d’unes en farem rams de flor que s’aguanten soles gràcies a la rigidesa de la tija i els farem servir per decorar o ambientar un espai; uns altres encara amb la tija fresca i verda la Marta en fa “pinyes” (s’agafa un grapat de flors, es lliguen just on comença la florescència i es comença a doblegar la tija de tal manera que la flor queda dintre i finalment es va trenant amb una cinta que acaba de tancar la pinya); i un tercer grup de la flor la deixem assecar una mica perquè en unes quatre de setmanes destriarem la flor de la tija i les guardarem amb bossetes de roba per fer olor allà on preferim.
Ara deixarem passar unes setmanes per retallar les plantes d’espígol perquè el proper any tornin a créixer les tiges i les flors de la nostra “lavanda”.
Ja veieu que no té res d’especial però són aquestes petites coses que trenquen qualsevol monotonia i a més ens sentim contents de fer-ho i compartir-ho.
