Amb l’alcalde Camprubí.

Amb l’alcalde Camprubí.

Recull d’acudits publicats al Regio7.

 

Enguany m’he decidit a fer un recull dels acudits publicats al diari regió7 durant l’època d’alcalde de Manresa, de l’abril del 2006 al maig del 2011,  realitzats pels acuditaires Manel Fontdevila, Manel Puyal i Jaume Capdevila (KAP), i que feien referència a l’alcalde.

Els acudits són recursos gràfics que, en aquest cas els diaris, utilitzen per donar una imatge gràfica amb un to desenfadat de la situació social, cultural i/o política.

A vegades més o menys punyent, sempre és la visió del ninotaire o acuditaire amb el vist i plau de l’editorial; una visió que projecten una situació i uns fets.

Amb el temps els dibuixos poden perdre’s i deixar de tenir el valor i el sentit del moment en que es publiquen, però deixen la mateixa constància com si fos un relat, una noticia o una opinió.

Amb un recull de més de 120 acudits queden “dibuixades” algunes de les situacions que com a alcalde de Manresa, vaig viure del 2006 al 2011.

Heus aquí alguns acudits:

 

 

la moto Ossa de cal Gros

la moto Ossa de cal Gros

I es que mereix tot un bon apartat aquest vehicle de dues i tres rodes a la seva època.

 

 

 

 

 

 

El Jesús, el meu sogre, i família es van comprar una moto per anar d’excursions, també de càmping, per allà el 1959.  Quan avui anar de càmping portem el cotxe amb remolc o amb un gran maleter, per aquella època , el Jesús, l’Antònia,  la Marta i l’Isabel, carregaven la moto amb la tenda, les cadires i els atuells i cap a la platja, a Blanes. Els comentaris els hi poseu vosaltres.

Una moto que després d’estar molt de temps abandonada la vàrem recuperar, restaurar i la fem circular ocasionalment.

Amb el temps s’ha perdut el sidecar i alguna cosa més i també ha envellit, però l’afició del meu germà Albert en rehabilitar vehicles va generar la motivació per emprendre un projecte engrescador i la Marta ja s’hi trobava a sobre com quan era xica.

Apart de la rehabilitació, calia posar en ordre els papers de la moto: demostrar que era nostra (sort de les fotos), anar al notari, passar la ITV, recuperar la matrícula, l’assegurança,…… i

 

 

 

 

 

 

 

Tot l’esforç i feina te recompensa, oi ?

Doncs a fer-la corre i donar-l’hi una altre vida potser ?. De moment hem recuperat allò que va estar ple de vivències durant molt de temps. I els més joves, ens toca mantenir-ho, recordar i gaudir-ho.

quatre generacions

velocitat a tope ! o no !

 

 

Nadala 2017

Nadala 2017

 

 

 

 

 

 

Cada any per aquestes dates ens posem a “elaborar” la nadala i es que com cada any tenim ganes de “crear-ne” una de nova inspirada amb altres elaboracions que sovint no tenen res a veure.

Nadal és festa, trobada, relació, amics, família. Nadal és també i sobretot la festa del naixement de Jesús, un temps de nous propòsits, il·lusions, esperances, projectes,….

Tinguem un bon Nadal.

 

 

 

 

 

 

 

 

Nadala 2016

Nadala 2016

 

Nadala 2016

Com cada any fem la nostra Nadala. Cada any un projecte nou que amb un cert temps preparem amb il·lusió. Cada Nadala és una manualitat en la que us dediquem el nostre temps i es que malgrat no ens veiem tan com voldríem, també pensem amb vosaltres.

Bones festes.

 

l’arc màgic

l’arc màgic

img_7203

La tardor és una bona estació de l’any per la seva variabilitat. El temps és més mogut, ara el sol, després la pluja, la fresqueta, el vent,…. aquesta setmana tot remenant a Cal Cupons he sortit de la casa i m’he trobar amb aquest magnífic arc de Sant Martí. No sabia com gravar-lo en la memòria fotogràfica i sort dels mòbils que tenen de tot i he pogut recollir tota l’amplitud de  la imatge i compartir-la.

Cal Cupons 14 d’octubre de 2016

6 barrets que fan pensar.

6 barrets que fan pensar.

6barrets

Aquest és un plantejament que va fer Edward de Bono, ja fa uns quants anys, el qual considera que el pensament és el màxim recurs de l’ésser humà, i que aquest mai està content de la seva pròpia capacitat, doncs voldria ser millor, per això busca, recerca, pregunta, qüestiona, s’atreveix, innova,…. només per augmentar el seu coneixement i el seu pensament.

L’autor presenta un concepte molt simple que permeti a l’hora de pensar, fer una sola cosa a la vegada, separant la lògica de l’emoció, la creativitat de la informació, l’esperança de la negativitat. I això ho desenvolupa a partir del concepte dels “sis barrets per a pensar”, en el que posar-se un barret de determinat tipus, implicarà una manera de pensar.

Està convençut que aquesta simbologia amb els barrets, reuneix almenys cinc valors o propòsits:

  • Representar un rol definit: perquè pel fet de portar un determinat barret et permet desenvolupar i pensar i dir coses que d’altre manera no diries; disfressar-se ens autoritza a actuar tal i com ens hem disfressat.
  • Dirigir l’atenció cap a aspectes diferents d’un tema, en base al tipus de barret triat.
  • La conveniència de demanar a l’altre o a tu mateix de posar-se un barret diferent i per tant canviar de manera d’expressar-se.
  • La possible base química cerebral en la forma de pensar, de tal manera que fer-ho en positiu o en negatiu, emocional o objectivament hi ha diferents entorns químics associats.
  • Establir regles de joc, com a mitjà operatiu per a l’aprenentatge. Els sis barrets per a pensar estableixen determinades regles pel joc de pensar.

A partir del coneixement i la utilització dels sis barrets per a pensar et permet conduir et permet conduir el teu propi pensament, alhora que prens més consciència a partir de quina base estableixes el teu pensament.

Cadascú dels barrets per a pensar té un color molt concret i fàcil d’identificar: blanc, vermell, negre, groc, verd i blau.

 El blanc, és la informació, és neutre, objectiu i verge. Tracte sobre fets i dona informació objectiva, dades, xifres, números. Són fets purs. És com la computadora, no fa interpretacions, ni dona opinions. Indica neutralitat.

El vermell, és el sentiment, suggereix ira, fúria i emocions. Dona el punt de vista emocional. Fa visibles els sentiments, els pressentiment i la intuïció.

El negre, és la precaució; és trist i negatiu. Ressalta els aspectes negatius, perquè sempre hi ha quelcom que no és pot fer. És l’advocat del diable. Assenyala el que està malament, allò incorrecte o erroni.

El groc, és alegre i positiu. Traspassa engrescament, és optimista i omple d’esperança el pensament positiu. És constructiu, generatiu. Fa l’avaluació positiva. Omple de somnis pràctics, de visions i esperances. Assenyala els beneficis i resultats.

El verd, és l’alternatiu;  és gespa, vegetació, creixement fèrtil, abundància. Indica creativitat. Dona moviment. Surt de les pautes habituals del pensament. Utilitza el pensament lateral.

El blau és l’organització; és fred, és el color del cel que està per sobre de tot. S’ocupa del control i l’organització del procés del pensament. També del ús dels altres barrets. És el director d’orquestra i organitza el pensament.

Festes de Nadal 2015

Festes de Nadal 2015

IMG_6219

Amb il·lusió un any més ens dediquem a elaborar la nostra Nadala.

Al llarg de l’any coneixem diferents idees, materials i tècniques que ens ajuden a pensar i concretar com us volem felicitar. I es que elaborar la Nadala, apart de que ens ho passem bé, és una manera expressa de pensar amb vosaltres.

Sou els nostres amics i companys amb qui anem fent camí, a vegades ens trobem i altres no, però en un punt important del trajecte, hem compartint una part de la nostra vida.

2015HIVNadala142015HIVNadala07_02015HIVNadala12

La Portella – Mascaró

La Portella – Mascaró

2015PRIMPortella19

Tenim probabilitats de pluja però tot i així anem d’excursió per caminar una mica cap a Sant Pere de la Portella al Berguedà. Passem Olvan, Sagàs i arribem al municipi del la Quar (amb 57 habitants), passant primer per Sant Maurici , després pels plans de la Quar i amb la carretereta asfaltada arribem fins el Monestir de Sant Pere de la Portella (800 mts).

Al 2010 el monestir benedictí fou declarat BCIN (Bé cultural Interès Nacional) i actualment forma part del Programa Romànic Obert que a través de la col·laboració de la Generalitat i la Fundació “la Caixa”, financen la restauració del monestir. Bé almenys es bo que els beneficis de l’entitat bancària serveixin també per mantenir el patrimoni arquitectònic.

La història del monestir es llarga perquè ja comença a principis de l’any mil, on després de la seva construcció per la baronia de la Portella, l’abat Oliva i va enviar un parell de monjos per assegurar-ne el seu assentament i ben aviat ja disposava del seu propi abat. El monestir ha tingut èpoques bones i no tant bones amb activitat i sense  fins als nostres dies, en que l’edifici del monestir que encara fa goig s’aguanta justet però els edifici del costat (palau de l’abat) queda en estat ruïnós.

Bé però la nostra excursió pretén arribar al Coll de Mascaró i tornar, si el temps ens ho permet, tot seguint unes marques grogues durant el camí. Deixem el monestir i baixem cap a la riera de la Portella o Rec de Sois (nom que pren en el començament), on el travessem per un pontarró que ens porta pel costat de Can Dou; magnifica casa arreglada amb uns entorns ben nets i amb uns cavalls que fan goig. Agafem el corriol que ara baixa i ara puja entremig de boscos frondosos i anem travessant diferents valls torrenteres de la Serra de Picancel: el torrent de la Font dels Avellaners, per sota del cingle de la por, de les canals males, i també per sota de la línia d’alta tensió que ve de Vic i va a Cercs (110kW), fins arribar a la casa de Corrubies o antigament casa Rubies. A la casa se l’hi aguanten les quatre parets, sense sostre, però es pot observar el seu caràcter senyorial: els seus carreus, els elegants finestrals també amb inscripcions al dintell, portalada amb arc de dovella,….  He trobat informació de la casa de l’any 1339 i també al 1768 lligada amb la vida de Sant Pere de la Portella; ben segur que si les pedres parlessin,…. pel que sembla, ja al segle passat, per aquest indrets el “Massana” maqui prou conegut, hi tenia un bon amagatall i diuen que la Guardia Civil poc hi anava per por de topar-s’hi.

Continuem el nostre camí i ja tenim a la vista el nostre objectiu: la casa i el coll de Mascaró, enfilem el darrer tram i ja hi som arribats. Tenim magnífiques vistes sobre Berga i el seu entorn, llàstima que els núvols no ens donen més obertura. També reconeixem la serra de Campdeparets (sobre d’Olvan i excursió que van fer a l’any passat) i deixarem per un altre dia pujar fins a Sant Miquel de Canals.

Tot fent el camí de tornada ens parem a Corrubíes per dinar amb les nostres amanides de quarta generació. Tot bé, però la pluja no ens deixa fer el cafè. Com que no tenim aixopluc a la casa, ens tapem amb els impermeables i fem el camí de retorn, ara però seguirem la pista forestal que baixa fins a la riera de la Portella. Trobem la pista que va pujant suaument fins els monestir de Sant Pere. Ara si, ja ha parat de ploure i podem fer el cafè tranquil·lament a l’esplanada del monestir.

Abans d’agafar la carretera de tornada ens arribem fins la “font de l’abat”, indret fresquet, net i amb un estol de prímules i falgueres que fa goig.

De retorn pugem fins dalt el Santuari de la Quar (1069 mts) amb esplèndides vistes cap a l’Osona, el Berguedà i per entre colls apareix al fons Montserrat, al Bages. Els amics de la Portella van fer una restauració del santuari a l’any 2000 i trobem una inscripció que diu:

Tenim tots de naixença un trosset de terra al món, que se’ns grava en la memòria i s’arrela en nostre cor”.

Ara la pluja ja ens envaeix de valent i a cobert amb el cotxe de l’Àngel i la Isabel, tornem amb la Marta cap a casa.

Fi de l’excursió i un trosset de la nostra terra queda en el nostre record.

19 d’abril del 2015

2015PRIMPortella01a2015PRIMPortella14a2015PRIMPortella07a

Adéu a la Sala Ciutat

Adéu a la Sala Ciutat

IMG_5041

Adéu a la Sala Loyola o Sala Ciutat. Una matinal diferent i plena de records ens ha transportat per les diferents vivències que hem tingut a la sala cultural per excel·lència a Manresa durant més de quaranta anys. L’acte obert a la ciutat i lluny de qualsevol protocol, ha reunit als amics i assistents a les diferents arts escèniques que l’han guiat des de el Sr. Morros, Cine-club, Rialles, Tabola i el Galliner.

Els anys passen i són moltes les “vivències” que hi he tingut: la més antiga i ben segur quan vaig posar per primer cop els peus a l’escenari de la sala quan cantava a la coral infantil l’Aliret de Joventuts Musicals i que es va celebrar la 1a. Trobada de corals infantils de Catalunya amb més de 200 nens i nenes a dalt de l’escenari.

A casa recordem La Torna dels Joglars, els concerts dels Esquirols, del Lluís Llach, o espectacles de La nit de Sant Joan, a l’Àngel Pavlovsky,  La estraña pareja, les Innocentades o la sessió golfa The rocky horror Picture show, i la mítica pel·lícula Dersu Uzala. I tambés les tardes de Rialles amb les nostres filles.

Actes i esdeveniments molt diferents però tenien la Sala Loyola i més tard Sala Ciutat, com espai on et trobaves amb companys i amics que compartíem interessos, sensibilitats i projectes semblants.

També en recordem un abans amb les cadires del nyec nyec i els lavabos per anar-hi només en cas d’extrema necessitat i un després amb unes butaques entapissades que en aquells anys es feien dir si senyor i uns serveis presentables.

Els caps de setmana quan hi havia actes i a l’hivern la calefacció podia anar prou bé, però anar-hi a assajar entre setmana, i sense calefacció ja era una altre cosa i ben segur que tots els que participaven als assajos del Retaule de la Llum de l’Orfeó Manresà a l’any 2000 ho recordem prou bé.

Però la Sala Ciutat a més de sala de projeccions i espectacles, ha sigut durant uns quants anys la casa on s’han format equips de persones que s’han configurat com entitats referents de Manresa i que han fet propostes de programació cultural per la ciutat: des de Rialles, a Cine Club, també Tabola, Bloc i el Galliner; entitats i equips de persones que han fet escola, que des del voluntariat han tramat una xarxa de relacions a l’entorn de l’animació socio-cultural, que des de la seva lliure adhesió van agafar un compromís amb la ciutat.

Per sort les entitats continuen i han sabut trobar el seu camí, més enllà de disposar o no de la Sala Ciutat, perquè els temps, els entorns i les circumstàncies canvien però els objectius continuen sent els mateixos.

Fa uns anys quan estava a l’ajuntament es va posar sobre la taula el debat de la permanència de la Sala Ciutat, sobretot per les seves deficiències estructurals i per altre part pel fet de disposar de nous espais escènics. Recordo com amb el Ramón i el Nasi, volíem trobar la fórmula per tirar endavant una sala que era símbol d’una època i bressol d’entitats vives.

La realitat et supera, els costos i les alternatives t’ajuden a obrir noves vies per a continuar, amb la mateixa il·lusió mantenir i fer créixer l’oferta socio cultural per a la ciutat.

És un adéu, potser sí, però és també un reconeixement i un inoblidable record que continua viu.

Manresa 11 de gener de 2015

1a trobada de Corals Infantils 1967

Un nou CTM.

Un nou CTM.

ctm01019

Després d’un any del seu trasllat al nou edifici al Parc Tecnològic i sembla que superats els problemes financers afegits, finalment s’ha inaugurat oficialment el CTM Centre Tecnològic.

El Centre Tecnològic CTM de, i a Manresa és un instrument tan per a les empreses de la comarca i les seves veïnes com per empreses que busquen serveis especialitzats i avançats entorn a la R+D+i de qualsevol indret.

Al llarg dels anys el CTM ha sigut una aposta dels empresaris del territori, junt amb col·legis professionals, dels científics (UPC) i de les administracions públiques (Ajuntament de Manresa) i darrerament de la Generalitat de Catalunya, però sobretot pel compromís de moltes persones que s’hi han implicat directament.

L’actual CTM ha passat per diferents transformacions, evolucions i adaptacions i el resultat final és el que el fa possible mantenir-ho, i probablement no sempre el que voldríem fruït de les circumstàncies.

Des dels baixos de la Cambra de Comerç de Manresa al carrer Pedregar, ara fa 22 anys on naixia el CTB, que ben segur recorden i explicarien amb detall tan el regidor Pere Oms com en Josep Alabern, que junts i al capdavant amb empresaris hi varen posar diners per que Manresa i el seu entorn disposes d’un centre especialitzat en tecnologia i amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses. El projecte va il·lusionar òbviament als empresaris, al col·legi d’enginyers, a l’ajuntament i també al Consell Comarcal, la Cambra de Comerç, la Caixa de Manresa, l’escola de la UPC a Manresa entre altres.

El centre creixia i es va dotar d’un nou equipament a la Plaça Bages amb el lideratge de l’alcalde Jordi Valls i la Directora del Centre Carme Botifoll a l’any 1999, i que a més varen aconseguir la complicitat i integració de la UPC i així dotar-se de més personal per a la recerca, científics, doctors, catedràtics; però també es va voler que el empresaris agafessin el lideratge de la comissió executiva i la gestió del centre que va entomar en Venanci Pellicer.

En els meus anys de màxima responsabilitat, junt amb els gestors del CTM veiem com el centre creixia encara més, que es feia petit i per això l’hi havíem de preparar el futur. Seguint altres models de centres, calia instal·lar-lo al costat de les noves empreses innovadores i per aquest motiu l’ajuntament vam cedir un terreny per impulsar el seu trasllat al nou Parc Tecnològic i alhora facilitar suport en el finançament per a la seva nova construcció.

La tossuderia conjunta del Conseller d’Industria Josep Huguet, la Carme Botifoll, llavors directora d’Acció i junt amb ells el nou president del comitè executiu en Manel Rosell, van aconseguir dues coses determinants: el finançament total del nou edifici i la consideració del CTM com un dels sis centres Avançats i de referència de Catalunya.

La renúncia no fàcil dels empresaris als òrgans del CTM per adaptar-se a les exigències del “Ministerio” per obtenir una subvenció i ajut financer per la construcció del nou edifici, va marcar una expressió de compromís amb el centre i el territori que potser no es va reconèixer prou. Les converses animades amb el Felix Salido, el Manel Rosell, Alain Jordà, Josep Alabern i en d’altres en van ser un exemple de superació.

Al llarg de la gestió del nou projecte junt amb èpoques de crisi, ha deixat pel camí en Xavier Codinach, el Jordi Martí i l’Antoni Fargas, gestors del centre des del el primer dia. Però finalment amb bon equip professional el CTM es rellança per continuar donant serveis avançats a les empreses.

Diuen que si et mous, no surts a la foto, i és ben cert, perquè gairebé tots els que he citat abans no eren o no pogueren estar a la inauguració, i em sap greu no poder compartir la inauguració del centre amb tots ells, perquè sense la seva implicació el CTM no seria allò que és ara; cadascú amb els seus encerts i probablement amb els seus errors, però tots volien i volem el millor CTM. Segur que, malgrat les circumstàncies,  cadascú d’ells  tenen un bon record del seu pas pel centre perquè se’l van fer una mica seu.

A tots ells, junt amb els actuals responsables, m’agradaria veure’ls a la taula presidencial, com espai d’honor i reconeixement, enorme i llarguíssima, com també els científics Prado, de Pablo, Riera, … envoltat de tot l’equip professional d’investigadors, tècnics, comercials, administratius, secretaries,… que ben segur han passat per èpoques d’incertesa i renuncies.

Aquest és un apunt pel meu blog, que comparteixo perquè vull agrair a tots els que han apostat per fer créixer el CTM i convertir-lo en un centre tecnològic avançat i de referència.

El CTM, com Althaia, la FUB, el PTB, la Fussam, el Pla de Barris, els equipaments de ciutat, són projectes de gran envergadura que comencen uns  i acaben uns altres, cadascú aportant-hi el millor perquè volem que siguin referents per els ciutadans de Manresa; projectes que m’hi vaig implicar personalment i em congratula que avui, participant en la inauguració, tanquem una etapa més.

Manresa 29 de desembre de 2014

2010ALC.Nou Edifici CTM2010ALC.20010ALC.299