Blog de Josep Camprubi

Enguany celebrem els 25 anys de la coral nascuda de la voluntat d’uns quants pares i mares a l’entorn del Mas Sant Joan,  l’escola de música de Sant Joan de Vilatorrada.

Al llarg d’aquest primers vint-i-cinc anys han passat diversos directors i tots han deixat la seva empremta i el seu mestratge; i més d’un centenar de cantaires hem passat per el cor, de totes les edats, professions, nivells musicals, però tots amb ganes de passar-ho bé cantant.

Jo vaig entrar a la coral a l’any 1997 animat per la meva germana Judit que la dirigia. No em va costar gens apuntar-m’hi, sigui perquè de petit ja cantava a la Coral l’Aliret de Manresa, perquè sempre a les trobades de l’escoltisme hi posava veu tot cantant i sobretot perquè em deien que tenia bona veu. A casa teníem piano i totes les germanes estudiaven de música, la mare també ens deixava admirats tocant el piano i jo,.. no vaig ni superar el primer curs de solfeig i piano, però l’oïda la tenia fina i tocava el piano d’oïdes, almenys la melodia. Vaig estar sis anys a la coral Czarda on hi vaig fer nous amics, vaig aprendre a entendre les partitures i a començar a aprendre a cantar una mica. A través de la música he fet meva la frase “ com més saps, més t’adones que et cal aprendre més “ i es que a través de les partitures i en el meu cas de les corals, continuo aprenent i creixent musicalment.

Aquest curs i després d’uns anys d’absència he tornat a la coral Czarda, he retrobat companys, en tinc de nous; he recuperat velles i belles cançons que les hem preparat pel concert del 25 aniversari i he après noves peces musicals que donen una característica especial a la coral.

El concert celebrat a la sala del Mas de Sant Joan, decorat per a l’ocasió i amb una pintura mural de l’Agustí Penadés que ens ha dedicat especialment, ple de gom a gom, i amb uns cantaires que fèiem goig, hem anat desgranant cadascuna de les cançons d’un programa i festa que no oblidarem.

Felicitats per l’aniversari que celebrem tot junts i moltes gràcies per ajudar-me a gaudir del cant.

 

Durant el darrer trimestre hem assajat, dins l’Orfeó Manresà  la partitura del Rèquiem de Gabriel Fauré i que finalment hem pogut interpretar conjuntament amb l’Orfeó Nova Solsona, la Coral Mixta d’Igualada i l’Orquestra Simfònica del Vallès i sota la direcció d’en Xavier Puig.

Cada vegada que em donen un llibret de música i veig la partitura faig la mateixa reflexió: d’entrada no coneixes res del que vols cantar, ho veus nou, complicat, a vegades difícil, però també saps que al final, amb temps i ganes, fas un aprenentatge del que desconeixies i acabes cantant i satisfet, allò que ignoraves.

Les partitures són els estris més clars que evidencien el coneixement que pots adquirir, si estudies i assages el llibret. Es clar que per poder aprendre has de dominar un mínim de codis per construir el coneixement, que en aquest cas és la lectura musical i la seva afinació, sota una bon mestratge del director del cor.

Val a dir que els primers assajos del Rèquiem de Fauré, no em va semblar gaire difícil la melodia, però a mesura que hi aprofundies notaves la complicació que amagava, sobretot en els matisos de tons i semitons així com en les dinàmiques, es a dir saber cantar amb els pianíssims. Desprès de l’assaig de l’orfeó venia la part d’empastar el teu aprenentatge amb els altres cors i finalment amb l’orquestra, que de fet ho haguérem de fer en un parell de sessions.

Tres magnífics concerts en entorns i efectes diferents, la Basílica de Santa Maria d’Igualada d’una sola nau, el cor disposat de manera diferent per poder superar les escales centrals i amb una musicalitat prou clara, la Catedral de Solsona majestuosa, pedra sobre pedra,  altíssima on el so queda repartit arreu i queda amorosit quan està plena de gent i  al Kursaal de Manresa, de nova construcció i amb caixa acústica on es podria notar molt més qualsevol desajust musical i on l’acústica del local permetia fer lluir els matisos propis de l’obra.

Hem fet un nou aprenentatge, he modulat nous matisos musicals, hem conegut nous cantaires de ciutats veïnes, hem pogut cantar al costat de l’orquestra simfònica del Vallès i una vegada més hem gaudit de la direcció d’en Xavier Puig; tot un plaer per a nosaltres, però també pels espectadors que han viscut els diferents concerts.

Quan comencem amb una altre partitura?