Browsed by
Tag: ciutat

Adéu a la Sala Ciutat

Adéu a la Sala Ciutat

IMG_5041

Adéu a la Sala Loyola o Sala Ciutat. Una matinal diferent i plena de records ens ha transportat per les diferents vivències que hem tingut a la sala cultural per excel·lència a Manresa durant més de quaranta anys. L’acte obert a la ciutat i lluny de qualsevol protocol, ha reunit als amics i assistents a les diferents arts escèniques que l’han guiat des de el Sr. Morros, Cine-club, Rialles, Tabola i el Galliner.

Els anys passen i són moltes les “vivències” que hi he tingut: la més antiga i ben segur quan vaig posar per primer cop els peus a l’escenari de la sala quan cantava a la coral infantil l’Aliret de Joventuts Musicals i que es va celebrar la 1a. Trobada de corals infantils de Catalunya amb més de 200 nens i nenes a dalt de l’escenari.

A casa recordem La Torna dels Joglars, els concerts dels Esquirols, del Lluís Llach, o espectacles de La nit de Sant Joan, a l’Àngel Pavlovsky,  La estraña pareja, les Innocentades o la sessió golfa The rocky horror Picture show, i la mítica pel·lícula Dersu Uzala. I tambés les tardes de Rialles amb les nostres filles.

Actes i esdeveniments molt diferents però tenien la Sala Loyola i més tard Sala Ciutat, com espai on et trobaves amb companys i amics que compartíem interessos, sensibilitats i projectes semblants.

També en recordem un abans amb les cadires del nyec nyec i els lavabos per anar-hi només en cas d’extrema necessitat i un després amb unes butaques entapissades que en aquells anys es feien dir si senyor i uns serveis presentables.

Els caps de setmana quan hi havia actes i a l’hivern la calefacció podia anar prou bé, però anar-hi a assajar entre setmana, i sense calefacció ja era una altre cosa i ben segur que tots els que participaven als assajos del Retaule de la Llum de l’Orfeó Manresà a l’any 2000 ho recordem prou bé.

Però la Sala Ciutat a més de sala de projeccions i espectacles, ha sigut durant uns quants anys la casa on s’han format equips de persones que s’han configurat com entitats referents de Manresa i que han fet propostes de programació cultural per la ciutat: des de Rialles, a Cine Club, també Tabola, Bloc i el Galliner; entitats i equips de persones que han fet escola, que des del voluntariat han tramat una xarxa de relacions a l’entorn de l’animació socio-cultural, que des de la seva lliure adhesió van agafar un compromís amb la ciutat.

Per sort les entitats continuen i han sabut trobar el seu camí, més enllà de disposar o no de la Sala Ciutat, perquè els temps, els entorns i les circumstàncies canvien però els objectius continuen sent els mateixos.

Fa uns anys quan estava a l’ajuntament es va posar sobre la taula el debat de la permanència de la Sala Ciutat, sobretot per les seves deficiències estructurals i per altre part pel fet de disposar de nous espais escènics. Recordo com amb el Ramón i el Nasi, volíem trobar la fórmula per tirar endavant una sala que era símbol d’una època i bressol d’entitats vives.

La realitat et supera, els costos i les alternatives t’ajuden a obrir noves vies per a continuar, amb la mateixa il·lusió mantenir i fer créixer l’oferta socio cultural per a la ciutat.

És un adéu, potser sí, però és també un reconeixement i un inoblidable record que continua viu.

Manresa 11 de gener de 2015

1a trobada de Corals Infantils 1967

Un nou CTM.

Un nou CTM.

ctm01019

Després d’un any del seu trasllat al nou edifici al Parc Tecnològic i sembla que superats els problemes financers afegits, finalment s’ha inaugurat oficialment el CTM Centre Tecnològic.

El Centre Tecnològic CTM de, i a Manresa és un instrument tan per a les empreses de la comarca i les seves veïnes com per empreses que busquen serveis especialitzats i avançats entorn a la R+D+i de qualsevol indret.

Al llarg dels anys el CTM ha sigut una aposta dels empresaris del territori, junt amb col·legis professionals, dels científics (UPC) i de les administracions públiques (Ajuntament de Manresa) i darrerament de la Generalitat de Catalunya, però sobretot pel compromís de moltes persones que s’hi han implicat directament.

L’actual CTM ha passat per diferents transformacions, evolucions i adaptacions i el resultat final és el que el fa possible mantenir-ho, i probablement no sempre el que voldríem fruït de les circumstàncies.

Des dels baixos de la Cambra de Comerç de Manresa al carrer Pedregar, ara fa 22 anys on naixia el CTB, que ben segur recorden i explicarien amb detall tan el regidor Pere Oms com en Josep Alabern, que junts i al capdavant amb empresaris hi varen posar diners per que Manresa i el seu entorn disposes d’un centre especialitzat en tecnologia i amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses. El projecte va il·lusionar òbviament als empresaris, al col·legi d’enginyers, a l’ajuntament i també al Consell Comarcal, la Cambra de Comerç, la Caixa de Manresa, l’escola de la UPC a Manresa entre altres.

El centre creixia i es va dotar d’un nou equipament a la Plaça Bages amb el lideratge de l’alcalde Jordi Valls i la Directora del Centre Carme Botifoll a l’any 1999, i que a més varen aconseguir la complicitat i integració de la UPC i així dotar-se de més personal per a la recerca, científics, doctors, catedràtics; però també es va voler que el empresaris agafessin el lideratge de la comissió executiva i la gestió del centre que va entomar en Venanci Pellicer.

En els meus anys de màxima responsabilitat, junt amb els gestors del CTM veiem com el centre creixia encara més, que es feia petit i per això l’hi havíem de preparar el futur. Seguint altres models de centres, calia instal·lar-lo al costat de les noves empreses innovadores i per aquest motiu l’ajuntament vam cedir un terreny per impulsar el seu trasllat al nou Parc Tecnològic i alhora facilitar suport en el finançament per a la seva nova construcció.

La tossuderia conjunta del Conseller d’Industria Josep Huguet, la Carme Botifoll, llavors directora d’Acció i junt amb ells el nou president del comitè executiu en Manel Rosell, van aconseguir dues coses determinants: el finançament total del nou edifici i la consideració del CTM com un dels sis centres Avançats i de referència de Catalunya.

La renúncia no fàcil dels empresaris als òrgans del CTM per adaptar-se a les exigències del “Ministerio” per obtenir una subvenció i ajut financer per la construcció del nou edifici, va marcar una expressió de compromís amb el centre i el territori que potser no es va reconèixer prou. Les converses animades amb el Felix Salido, el Manel Rosell, Alain Jordà, Josep Alabern i en d’altres en van ser un exemple de superació.

Al llarg de la gestió del nou projecte junt amb èpoques de crisi, ha deixat pel camí en Xavier Codinach, el Jordi Martí i l’Antoni Fargas, gestors del centre des del el primer dia. Però finalment amb bon equip professional el CTM es rellança per continuar donant serveis avançats a les empreses.

Diuen que si et mous, no surts a la foto, i és ben cert, perquè gairebé tots els que he citat abans no eren o no pogueren estar a la inauguració, i em sap greu no poder compartir la inauguració del centre amb tots ells, perquè sense la seva implicació el CTM no seria allò que és ara; cadascú amb els seus encerts i probablement amb els seus errors, però tots volien i volem el millor CTM. Segur que, malgrat les circumstàncies,  cadascú d’ells  tenen un bon record del seu pas pel centre perquè se’l van fer una mica seu.

A tots ells, junt amb els actuals responsables, m’agradaria veure’ls a la taula presidencial, com espai d’honor i reconeixement, enorme i llarguíssima, com també els científics Prado, de Pablo, Riera, … envoltat de tot l’equip professional d’investigadors, tècnics, comercials, administratius, secretaries,… que ben segur han passat per èpoques d’incertesa i renuncies.

Aquest és un apunt pel meu blog, que comparteixo perquè vull agrair a tots els que han apostat per fer créixer el CTM i convertir-lo en un centre tecnològic avançat i de referència.

El CTM, com Althaia, la FUB, el PTB, la Fussam, el Pla de Barris, els equipaments de ciutat, són projectes de gran envergadura que comencen uns  i acaben uns altres, cadascú aportant-hi el millor perquè volem que siguin referents per els ciutadans de Manresa; projectes que m’hi vaig implicar personalment i em congratula que avui, participant en la inauguració, tanquem una etapa més.

Manresa 29 de desembre de 2014

2010ALC.Nou Edifici CTM2010ALC.20010ALC.299

Amat-Piniella

Amat-Piniella

escultura_amat_piniella

Joaquim Amat-Piniella – K.L. Reich

Quan va entrar el llibre K.L. Reich a casa recordo que el vaig fullejar i fins tot llegir algun paràgraf però  no em vaig atrevir a llegir-lo sencer; segur que el que s’hi narrava no era de bon grat ésser llegit. Els horrors dels camps de concentració no calia recordar-los, ja els coneixíem prou bé (o no) a través de informacions, lectures breus, imatges gràfiques,….

Ara amb motiu del centenari de l’Amat Piniella i després de conèixer una mica més la vida del manresà il·lustre, he volgut llegir el llibre sencer.

M’ha sorprès!  La seva descripció humanitzada dels fets, dels esdeveniments, de les vivències i de les relacions personals, tot plegat m’han fet descriure una visió imaginària de la situació que tants i tants homes i dones els va tocar viure: he sentit els silencis, els brogits, el fred i la calor asfixiant, les olors i les pudors inimaginables, les imatges que Amat-Piniella va descrivint  a través de la lectura;  però també he copsat  l’amistat, la comprensió, les bones relacions humanes que em permetia continuar llegint el llibre d’una forma serena.

Sembla que no passi res, però renoi fins a quin punt els (uns) humans (?!) que es creuen superiors als altres són capaços de destruir psicològicament, mental i físicament als qui no pensen com ells.

El llibre m’ha apropat a l’autor i de manera directa a les seves vivències, però també he vist la fortalesa interior de l’Amat-Piniella, en tenir la voluntat i capacitat de escriure els horrors i els maltractaments viscuts durant el seu captiveri, com un testament per a la seva gent.

Manresa enguany hem recordat a Joaquim Amat Piniella, i deixem una empremta ben visible a la ciutat a través de l’escultura al bell mig del Passeig. Ben segur que cada vegada que passem pel seu costat recordarem algunes de les seves vivències.

 

Josep Camprubí Duocastella

Manresa, estiu 2013

premi amat piniella 2011premi amat piniella 2007

Riera Rajadell. Nova sentència

Riera Rajadell. Nova sentència

 

I es que el fiscal no l’hi va semblar bé la sentència del jutge del penal, per això va interposar recurs d’apel·lació davant de l’Audiència Provincial de Barcelona.

De fet estàvem tranquils vist la rebaixa que va fer el fiscal a 6 mesos de presó i sobretot per la declaració d’absolució dels càrrecs per part del jutge; però el fiscal podia utilitzar el recurs i així ho va fer.

D’entrada em semblava que la justícia aniria més lenta, però en menys de sis mesos l’audiència ha dictat sentència. Curiosament hem rebut la sentència el dia 6 de novembre de 2012, es a dir 6 anys després que el dia 6 de novembre del 2006 firméssim al saló de Plens de l’Ajuntament un acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua per resoldre definitivament el problema dels abocaments a la riera i, ai las ! aquesta acció i aquest acord és la prova irrefutable de la nostra ferma convicció de voler resoldre els abocaments, i així ha estat.

En el recurs el fiscal sosté que hi ha delicte ecològic i així ho admet  el jutge de l’audiència tot recordant una sentència del tribunal suprem que diu: “que el simple fet d’abocar substàncies contaminants en el curs fluvial es suficient per estimar que s’ha comès un delicte mediambiental”.

Però quan entra a valorar la responsabilitat de l’autoria i culpabilitat dels acusats, el jutge sosté que des de la presa de possessió del càrrec de l’alcalde, varen fer tot allò que era necessari per a resoldre el problema i es varen seguir tots processos “estrictament respectuosos amb les condicions de legalitat i procediments administratius vigents,…. impulsant-se a partir d’aquest moment la major celeritat possible per la materialització del projecte,”, ni tampoc es pot admetre un judici recriminatiu pel retard en l’execució perquè és un “procés en el que no varen poder, com es obvi, ometre els necessaris tràmits legals,…projecte necessari, licitació pública i adjudicació d’obres..”.

I per a reblar la sentència recorda que Llei 16/2008 disposava que aquells abocaments d’aigües residuals que estaven enclosos el Programa de Sanejament, com és el cas de la riera de Rajadell, estaven “autoritzar en les condicions actuals fins que entressin en servei les actuacions previstes”.

Per tant amb la cobertura legal citada i posat en marxa el procediment administratiu per resoldre el problema, no hi ha res que justifiqui una condemna ni a l’Alcalde ni a la Regidora Alba Alsina, que va prendre possessió un any més tard amb tot el procés ja estava en marxa, com tampoc al Director de l’àrea Francesc Mestres, que portant més anys a l’ajuntament, havia posat de manifest la problemàtica i proposant projectes a l’any 1994 i el 2000 per a la recuperació de la riera de Rajadell.

 

Així doncs tal com diu el jutge “confirmem el pronunciament absolutori”.

 

Bé això s’ha acabat perquè aquesta sentència “no cabe interponer recurso ordinario alguno”.  Les conclusions de tota la sentència em semblen correctes, perquè sempre hem reconegut els danys a la riera (tot i no originar-lo) i per això volíem resoldre-ho i així ho hem fet, com també que vàrem seguir tot el procés administratiu legal per executar el projecte. Aquesta sempre ha estat la nostra línia de defensa i així ho valida el jutge.

 

Al davant dels projectes sempre hi ha qui dona la cara i rep també les felicitacions però també les bufetades, però al darrera hi ha molts treballadors de l’administració, de les empreses, que han anat fent part de la feina que no es veu, però que ha permès per una part, i en aquest cas,  resoldre el problema dels abocaments a la riera del Xup, però per altre, que quan hem estat interpel·lats per la justícia hem pogut demostrar que sempre hem fet el que calia i a més ho hem fet bé. Gràcies per la vostra professionalitat i dedicació.

 

Sempre em quedaran dubtes, qui va posar la denúncia? Perquè tot i havent fet un procés administratiu implacable es va continuar el procés judicial? Oi més quan la Llei 16/2008 donava cobertura legal, però……. tal com he dit altres vegades. Carpeta tancada. Tema Resolt.

La FUB creix

La FUB creix

projecte CU+ FUB

Després de 18 mesos de la primera pedra, avui s’ha inaugurat formalment el nou edifici de la Clínica Universitària de la Fundació Universitària del Bages.

El projecte universitari de Manresa creix en espais i l’avinguda universitària consolida el seu nom a base de concentrar equipaments dedicats al coneixement i la recerca, configurant al costat també de la nova residència d’estudiants el campus de Manresa; creix en serveis, pensats per a la comunitat universitària però que reverteixen positivament a tota la ciutat, i el nou equipament permet créixer també en oferta formativa.

Aquest és el resultat de l’esforç de molta gent, que ha basat el seu treball en la constància, la feina ben feta i l’ambició sàviament gestionada; aquest és el fruit d’una feina feta sense presses però sense aturar-se, tenint sempre els objectius ben clars.

La FUB ha estat i és un projecte de ciutat que grups polítics, agents econòmics i socials han sumat complicitats per a fer-ne una referència positiva de la ciutat.

Avui doncs, s’ha inaugurat el nou edifici de la Clínica Universitària, i amb aquest equipament s’eixamplen les possibilitats de treball i de col·laboració de la FUB amb el sector sanitari, un sector que genera no solament benestar col·lectiu, sinó també riquesa i molts llocs de treball a Manresa i comarca.

Aquesta ha estat una inversió que posa els millors fonaments en l’economia del coneixement  per tal de que Manresa pugui traçar el seu present i futur amb il·lusió i confiança.

Gràcies a tots els que ho heu fet possible!

1a pedra Fub1a pedra nou edifici FUB

I el jutge ha dictat sentència.

I el jutge ha dictat sentència.

2009ALCColectorXup004

Fa un parell de dies que tinc oficialment la sentència del judici per l’abocament de les aigües residuals urbanes del barri del Xup.

El jutge en una sentència de onze folis, ens absolt per “no concorre un dels elements essencials del tipus, la gravetat del perill per el bé jurídic protegit,”  o dit d’una altre manera, que els abocaments no eren greus ni perillosos, per tant no existeix delicte penal.

Doncs ara si que sembla que finalment el tema jurídic s’ha acabat, dic sembla perquè el fiscal encara té uns dies per recórrer la sentència, si ho considera pertinent.

El sentit comú sempre ens deia que havíem de quedar absolts de les acusacions del fiscal de medi ambient perquè des de el primer dia del mandat a l’abril del 2006, i que em vaig trobar el problema,  teníem com objectiu resoldre els abocaments.

Així ho vam fer: els abocaments els vam finalitzar el mes de juliol de 2009, tot canalitzant-los fins a l’estació depuradora de Manresa,  desprès de més de 50 anys d’enviar-los a la riera de Rajadell. Aquell era el problema reconegut i hi vam donar resposta i així ho hem demostrat al jutge, amb l’aportació del conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua, signat al novembre del 2006, per a què financi i aprovi el projecte i sobretot per redacció definitiva del projecte tècnic constructiu aprovat i publicat al juliol del 2007 i la finalització de les obres.

Segons el fiscal no vàrem fer res fins que ell no va obrir les diligències al març del 2008. Bé les nostres proves eren incontestables, a més hem fet l’obra. Però el fiscal no en tenia prou i mantenia les acusacions, si bé reduint la condemna, perquè contaminàvem greument la riera de Rajadell i volia que des de el primer dia del meu mandat adoptes almenys una solució provisional.

Des de el primer dia que vaig rebre la denúncia pels abocaments, sempre tenia un contrasentit, per una part estava tranquil perquè estàvem fent allò que ens calia: resoldre el problema, però per altre banda em sentia insegur perquè la justícia també té molts revolts que desconeixes i no saps el final com serà.

Un bon amic de la secretaria municipal, el Lluís sempre em deia que no calia posar-se nerviós, que estaven carregats de raons, que calia anar fent els passos ben fets  i que aquesta era una cursa de fons. I fe de Déu que ho estat, quatre anys i mig per tancar un tema que no calia obrir, i vist la sentència del jutge encara amb més raó.

S’ha acabat, quedo alliberat d’un pes que portava a sobre, ha sigut una experiència que podíem estalviar-la, hem tancat la carpeta i un afer, i prefereixo guardar en el record que sigui gràcies a l’actuació política vàrem resoldre uns abocament d’aigües que feia 50 anys que no es resolien. Em queden interrogants però ara deixeu-me gaudir de la justícia que s’ha fet.

Acabo agraint la col·laboració i interès que heu tingut per l’afer, des de l’actual alcalde fins el ciutadà de a peu que així m’ho heu manifestat.

 

Moltes gràcies i bona feina!

El pou de la Gallina fa 25 anys !

El pou de la Gallina fa 25 anys !

 

oleguerbisbal1La revista El Pou de la Gallina compleix 25 anys ! Durant aquests anys la revista  ha anat expressant les diverses vivències de caire diferent que a nivell col·lectiu la ciutat ha viscut, però que també a nivell personal ens han interpel·lat. Ben segur que cadascú de nosaltres guarden a més del records passats, més d’una revista que deixa constància d’allò que ha estat significatiu per a nosaltres.

La revista ha  tractat gairebé totes les facetes de la ciutat i que com a manresans ens preocupen dia a dia, sigui a nivell cultural, social, econòmic, medi ambiental, polític o de la gestió municipal, i sempre amb un interès informatiu, descriptiu però també i sobretot,  reflexiu i crític més o menys punyent quan ha calgut; perquè sinó hi ha reflexió i/o crítica com podem qüestionar allò que fem?,  de fet si no posem en consideració el que fem, en res milloraríem, i estic convençut que es a través de la reflexió i la crítica que aprenem, creixem i avancem.

L’avantatge de la revista és que no ha de treballar a cop de titular que impacti diàriament per mantenir l’interès constant del lector, el fet de treballar mensualment, permet tractar el temes amb més profunditat i aportar-hi la  reflexió escaient; però també ha de saber escollir bé els índexs dels temes per, també mantenir l’interès dels lectors; i aquí l’equip de redacció del Pou ha sabut fer bé la feina: els 25 anys ho avalen!,

Està clar que per fer bé la feina s’ha de conèixer bé el que toques; la revista s’ha fet des de la ciutat i per a la ciutat, realitzada per manresans i sempre des de el voluntariat, la qual cosa encara té més mèrit. Aquesta és una vàlua que la revista té i que no sempre es prou coneguda; vet aquí un altre de les seves claus de l’èxit.

Durant 25 anys el Pou de la Gallina ha acompanyat la ciutat i durant els darrers anys també m’ha acompanyat personalment estant en el punt de mira del govern local. Coneixent i reconeixent la feina que han fet, a vegades et pots sentir incòmode per allò que s’escriu, però he procurat prendre-m’ho amb esportivitat i sobretot amb aquest valor reflexiu i constructiu que durant anys han mantingut

Felicitats a tots els que han fet possible El Pou de la Gallina, que duri molts anys més! I moltes gràcies pel meu Oleguer Bisbal.!

2012PRIPouGallina010

Kursaal 5 anys !

Kursaal 5 anys !

inauguració Kursaal

El desembre del 1995, quan varem comprar entrades per l’espectacle d’inauguració del nou Kursaal pel 2006, poc em podia imaginar que 11 anys més tard l’inauguraria institucionalment. Al llarg d’aquest anys he viscut moltes experiències al costat del Galliner, participant activament per a la recuperació del teatre, però també ajudant a carregar els decorats dels espectacles al camió o rentant les copes de cava que ens servien al final de la funció; i com a membre de la corporació municipal seguint d’aprop el projecte econòmic, les obres, i prenent decisions necessàries per complir el compromís del Kursaal 2006. Durant els cinc anys de funcionament l’he viscut intensament. Per dins, poden recórrer la desafiant pinta o el fossar dels músics, buscant l’equilibri complex entre la gestió d’un equipament municipal i la programació voluntària d’El Galliner. A dalt l’escenari amb diferents actes institucionals, des de el primer discurs inaugural fins el meu darrer i emotiu a la Nit de l’esportista, remarcant sempre els valors de la complicitat, esforç i perseverança que han guiat al Kursaal. De fet sempre m’ha fet respecte l’escenari, quan els focus t’il·luminen la cara. creen una cortina de foscor que no hi veus més enllà, sabent que no només estàs davant de les 800 persones, escoltant i mirant el que dius i fas sinó la repercussió cap enfora del que allà hi passa. Però també durant aquests cinc anys he gaudit del Kursaal, a vegades com a cantant de l’Orfeó i d’altres amb els espectacles de teatre, música i dansa, que m’han emocionat i espero seguir-ho fent durant molt anys

El Kursaal brilla amb llum pròpia i el seu èxit l’ha projectat cap enfora i d’això els manresans n’estem orgullosos. Per molts anys Kursaal.

inauguració Kursaal