El desembre del 1995, quan varem comprar entrades per l’espectacle d’inauguració del nou Kursaal pel 2006, poc em podia imaginar que 11 anys més tard l’inauguraria institucionalment. Al llarg d’aquest anys he viscut moltes experiències al costat del Galliner, participant activament per a la recuperació del teatre, però també ajudant a carregar els decorats dels espectacles al camió o rentant les copes de cava que ens servien al final de la funció; i com a membre de la corporació municipal seguint d’aprop el projecte econòmic, les obres, i prenent decisions necessàries per complir el compromís del Kursaal 2006. Durant els cinc anys de funcionament l’he viscut intensament. Per dins, poden recórrer la desafiant pinta o el fossar dels músics, buscant l’equilibri complex entre la gestió d’un equipament municipal i la programació voluntària d’El Galliner. A dalt l’escenari amb diferents actes institucionals, des de el primer discurs inaugural fins el meu darrer i emotiu a la Nit de l’esportista, remarcant sempre els valors de la complicitat, esforç i perseverança que han guiat al Kursaal. De fet sempre m’ha fet respecte l’escenari, quan els focus t’il·luminen la cara. creen una cortina de foscor que no hi veus més enllà, sabent que no només estàs davant de les 800 persones, escoltant i mirant el que dius i fas sinó la repercussió cap enfora del que allà hi passa. Però també durant aquests cinc anys he gaudit del Kursaal, a vegades com a cantant de l’Orfeó i d’altres amb els espectacles de teatre, música i dansa, que m’han emocionat i espero seguir-ho fent durant molt anys

El Kursaal brilla amb llum pròpia i el seu èxit l’ha projectat cap enfora i d’això els manresans n’estem orgullosos. Per molts anys Kursaal.