Fa un parell de dies que tinc oficialment la sentència del judici per l’abocament de les aigües residuals urbanes del barri del Xup.

El jutge en una sentència de onze folis, ens absolt per “no concorre un dels elements essencials del tipus, la gravetat del perill per el bé jurídic protegit,”  o dit d’una altre manera, que els abocaments no eren greus ni perillosos, per tant no existeix delicte penal.

Doncs ara si que sembla que finalment el tema jurídic s’ha acabat, dic sembla perquè el fiscal encara té uns dies per recórrer la sentència, si ho considera pertinent.

El sentit comú sempre ens deia que havíem de quedar absolts de les acusacions del fiscal de medi ambient perquè des de el primer dia del mandat a l’abril del 2006, i que em vaig trobar el problema,  teníem com objectiu resoldre els abocaments.

Així ho vam fer: els abocaments els vam finalitzar el mes de juliol de 2009, tot canalitzant-los fins a l’estació depuradora de Manresa,  desprès de més de 50 anys d’enviar-los a la riera de Rajadell. Aquell era el problema reconegut i hi vam donar resposta i així ho hem demostrat al jutge, amb l’aportació del conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua, signat al novembre del 2006, per a què financi i aprovi el projecte i sobretot per redacció definitiva del projecte tècnic constructiu aprovat i publicat al juliol del 2007 i la finalització de les obres.

Segons el fiscal no vàrem fer res fins que ell no va obrir les diligències al març del 2008. Bé les nostres proves eren incontestables, a més hem fet l’obra. Però el fiscal no en tenia prou i mantenia les acusacions, si bé reduint la condemna, perquè contaminàvem greument la riera de Rajadell i volia que des de el primer dia del meu mandat adoptes almenys una solució provisional.

Des de el primer dia que vaig rebre la denúncia pels abocaments, sempre tenia un contrasentit, per una part estava tranquil perquè estàvem fent allò que ens calia: resoldre el problema, però per altre banda em sentia insegur perquè la justícia també té molts revolts que desconeixes i no saps el final com serà.

Un bon amic de la secretaria municipal, el Lluís sempre em deia que no calia posar-se nerviós, que estaven carregats de raons, que calia anar fent els passos ben fets  i que aquesta era una cursa de fons. I fe de Déu que ho estat, quatre anys i mig per tancar un tema que no calia obrir, i vist la sentència del jutge encara amb més raó.

S’ha acabat, quedo alliberat d’un pes que portava a sobre, ha sigut una experiència que podíem estalviar-la, hem tancat la carpeta i un afer, i prefereixo guardar en el record que sigui gràcies a l’actuació política vàrem resoldre uns abocament d’aigües que feia 50 anys que no es resolien. Em queden interrogants però ara deixeu-me gaudir de la justícia que s’ha fet.

Acabo agraint la col·laboració i interès que heu tingut per l’afer, des de l’actual alcalde fins el ciutadà de a peu que així m’ho heu manifestat.

 

Moltes gràcies i bona feina!