{"id":283,"date":"2012-09-19T16:48:37","date_gmt":"2012-09-19T16:48:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.camprubi.cat\/?p=283"},"modified":"2016-09-19T18:55:29","modified_gmt":"2016-09-19T18:55:29","slug":"la-historia-de-navarcles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.camprubi.cat\/?p=283","title":{"rendered":"La hist\u00f2ria de Navarcles."},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/www.camprubi.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/portada-llibre-historia-Navarcles.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-medium wp-image-191\" src=\"https:\/\/www.camprubi.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/portada-llibre-historia-Navarcles-196x300.jpg\" alt=\"portada llibre historia Navarcles\" width=\"500\" height=\"765\" srcset=\"https:\/\/www.camprubi.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/portada-llibre-historia-Navarcles-196x300.jpg 196w, https:\/\/www.camprubi.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/portada-llibre-historia-Navarcles-176x270.jpg 176w\" sizes=\"auto, (max-width: 500px) 100vw, 500px\" \/><\/a><\/p>\n<p>Presentaci\u00f3 del llibre &#8220;<strong><em>La hist\u00f2ria de Navarcles&#8221;.\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Els vells murs d\u2019una esgl\u00e9sia, el nom d\u2019un tur\u00f3, una petxina\u00a0fossilitzada, una trama de carrers entortolligats, un cognom que\u00a0es repeteix, un document de compra-venda esgrogue\u00eft, unes\u00a0eines rovellades\u2026<br \/>\nS\u00f3n restes del passat, en alguns casos m\u00e9s proper, en d\u2019altres\u00a0m\u00e9s lluny\u00e0, que ens fan adonar que el temps no nom\u00e9s passa\u00a0sin\u00f3 que tamb\u00e9 deixa p\u00f2sit: en les coses, en el paisatge, en les\u00a0persones, en les institucions.<br \/>\nLa hist\u00f2ria ens recorda que pobles i ciutats han acollit l\u2019activitat\u00a0i els neguits d\u2019homes i dones des de molt abans que nosaltres en\u00a0tingu\u00e9ssim consci\u00e8ncia.<br \/>\nSom on som com a conseq\u00fc\u00e8ncia del treball, de les decisions, de\u00a0les circumst\u00e0ncies de moltes generacions que han trepitjat aquest\u00a0mateix s\u00f2l, molt abans que nosaltres.<br \/>\nTots tenim un passat per reconstruir: tant se val si parlem\u00a0d\u2019imperis o de fam\u00edlies; de grans pa\u00efsos o de petits pobles.<br \/>\nSi no \u00e9s per la presentaci\u00f3 del llibre, jo mateix no tenia\u00a0consci\u00e8ncia del meu lligam amb Navarcles; si b\u00e9, de jovenet, hi\u00a0passava molt sovint per a casa dels tiets i cosins a la Masia de\u00a0Sant Esteve.\u00a0Tots podem mirar enrere i interrogar aquest llegat del passat;\u00a0fer-nos preguntes sobre l\u2019\u00fas d\u2019aquests objectes;\u00a0sobre com vivien les persones que els feien servir, de qu\u00e8\u00a0treballaven i qu\u00e8 menjaven;\u00a0sobre l\u2019origen d\u2019un nom que identifica un lloc o una gent;\u00a0sobre les raons d\u2019un acord i les seves implicacions.<\/p>\n<p>Tots tenim necessitat de comprendre d\u2019on venim, de valorar el\u00a0llarg cam\u00ed recorregut pels nostres avantpassats perqu\u00e8, avui,\u00a0nosaltres siguem on som.<br \/>\nEl Lloren\u00e7 Ferrer ha dedicat bona part de la seva vida a\u00a0explicar la hist\u00f2ria de Navarcles.<br \/>\nHa esmer\u00e7at temps i energies a rebuscar entre objectes i papers,\u00a0a conservar la mem\u00f2ria dels m\u00e9s grans,\u00a0a recollir dades i interpretar-les,\u00a0a reconstruir itineraris personals que han deixat petjada en la\u00a0vida col\u00b7lectiva del seu poble;\u00a0a identificar els petits i grans protagonistes de cada \u00e8poca.<br \/>\nLa seva feina recull el testimoni d\u2019un altre historiador,\u00a0Moss\u00e8n Forti\u00e0 Sol\u00e0, que va escriure la primera hist\u00f2ria de\u00a0Navarcles, ara fa 100 anys.<br \/>\nEl recull i el posa al dia.\u00a0I se suma a la feina incansable per\u00f2 imprescindible que han fet\u00a0altres historiadors del poble al llarg del darrer segle.<br \/>\nQuan el Lloren\u00e7 em va demanar que particip\u00e9s activament en\u00a0l\u2019acte de presentaci\u00f3 d\u2019aquesta hist\u00f2ria de Navarcles, no vaig\u00a0poder dir-li que no.<br \/>\nEn aquells instants (al tel\u00e8fon) em vam passar pel meu cap:\u00a0Navarcles, St. Esteve, la riera la casa de pag\u00e8s, l\u2019avi, la revista\u00a0que en tenia refer\u00e8ncies, el mestre, i en va fer il\u00b7lusi\u00f3 el que em<br \/>\nproposava.\u00a0Li feia tamb\u00e9 il\u00b7lusi\u00f3 al Lloren\u00e7, per l\u2019amistat que ens uneix.\u00a0Per\u00f2, tamb\u00e9, perqu\u00e8 el meu avi, Esteve Camprub\u00ed Mercader,\u00a0\u00e9s un d\u2019aquests protagonistes que, sense proposar-s\u2019ho, van\u00a0escriure un petit fragment d\u2019hist\u00f2ria de Navarcles.<br \/>\nAl permetre\u2019m estar en aquesta presentaci\u00f3, he remenat papers\u00a0del meu pare, del meu avi, hi he conegut part de la hist\u00f2ria de\u00a0Navarcles, i tamb\u00e9 facetes de l\u2019avi, com per exemple la seva\u00a0obra po\u00e8tica que al 23 anys escrivia sobre la nova Escola\u00a0Popular de Navarcles (L\u2019escola),\u00a0O sobre el patr\u00f3 Sant Valent\u00ed (1912), fins i tot amb una Sardana\u00a0de Germanor.<br \/>\nDurant un anys va ser secretari del Centre Catal\u00e0 Autonomista,\u00a0que he tingut la sort (el pare era endre\u00e7at i cuidad\u00f3s amb els\u00a0documents de l\u2019avi), de trobar uns estatuts.<br \/>\nFeia de mestre a l\u2019escola Popular, i val la pena llegir uns\u00a0fragments de dos documents, que ens relaten la situaci\u00f3 que es\u00a0vivia al poble.<br \/>\nUna faceta era la de m\u00fasic que va desenvolupar m\u00e9s tard, per\u00f2\u00a0tenim la primera can\u00e7\u00f3 \u201cl\u2019aplicaci\u00f3\u201d\u00a0Juntament amb altres ve\u00efns, quan tenia 27 anys, va ser fundador\u00a0de la revista Sol Ixent, editada pel Centre Catal\u00e0 Autonomista.\u00a0Va veure la llum el 1912 i parlava de temes culturals i de la vida\u00a0del poble.\u00a0A l\u2019editorial de la primera revista, ens dia \u201cNo venim a sembrar<br \/>\ndisc\u00f2rdies, venim a sembrar la pau, l\u2019amor i l\u2019educaci\u00f3 que tot\u00a0ho salva\u201d Moltes altres editorials venien signades per ell; (medi\u00a0ambient, musica,&#8230;<br \/>\nLa revista va tenir una vida curta de poc m\u00e9s de cinc anys i,\u00a0tanmateix, al cap del temps, ha esdevingut un s\u00edmptoma de\u00a0l\u2019estimaci\u00f3 d\u2019aquells homes i dones de primers del segle XX cap<br \/>\nal seu poble i cap a la pr\u00f2pia cultura.\u00a0Parlava de les facetes de l\u2019avi, tamb\u00e9 de les coincid\u00e8ncies; ell als\u00a025 anys va estudiar magisteri (a Lleida), com jo mateix als 25anys vaig iniciar els estudis de Pedagogia. Ben segur que\u00a0aprofundint trobar\u00e9 moltes explicacions sobre l\u2019inter\u00e8s per la\u00a0hist\u00f2ria, el pa\u00eds, la m\u00fasica&#8230;.<br \/>\nEl 1915, es va casar amb l\u2019\u00c0ngela Plans, de la masia de Sant\u00a0Esteve.\u00a0M\u00e9s tard he trobat documents per obrir una escola a Art\u00e9s, on\u00a0tamb\u00e9 feu de mestre. Continuar cap a Guixers i la Col\u00f2nia Vidal,\u00a0on s\u2019hi jubil\u00e0, de mestres i composant sardanes i caramelles.<br \/>\nAl 1964, al seus 80 anys, va rebre un homenatge dels seu amics i\u00a0alumnes, i l\u2019estat li va concedir la Creu d\u2019Alfons X el Savi.<\/p>\n<p>Avui a Cal Vidal, hi ha una reproducci\u00f3 de l\u2019aula on el mestre hi\u00a0feia ensenyan\u00e7a.<br \/>\nDarrerament he trobat alumnes de l\u2019avi que em parlen d\u2019ell i\u00a0l\u2019empremta que els va deixar, dimecres passat un ve\u00ed de Cal\u00a0Vidal em donava una c\u00f2pia per a mi d\u2019una foto on hi surten ells,<br \/>\n(tal com deia l\u2019aplicaci\u00f3.<br \/>\nAbans i despr\u00e9s, llavors i ara, molts navarclins han contribu\u00eft i\u00a0contribueixen amb altres iniciatives a fer avan\u00e7ar el poble:\u00a0en l\u2019\u00e0mbit de la cultura o en el de l\u2019esport;\u00a0des de la pol\u00edtica, des de les empreses o des del teixit associatiu;\u00a0llaurant la terra, escrivint a les revistes locals, teixint a la f\u00e0brica\u00a0o fent teatre.<br \/>\nAquest llibre d\u00f3na compte exhaustivament d\u2019aquesta activitat.\u00a0Pocs pobles poden comptar amb una enciclop\u00e8dia com aquesta\u00a0que expliqui amb tant de detall el seu esdevenir des de la<br \/>\nprehist\u00f2ria fins a l\u2019actualitat.<br \/>\nA m\u00e9s, el rigor hist\u00f2ric no deixa de banda la vocaci\u00f3 did\u00e0ctica\u00a0d\u2019aquest text.\u00a0En Lloren\u00e7 Ferrer ha escrit una hist\u00f2ria per ser llegida, per ser\u00a0mirada, per ser descoberta, per ser comentada.<br \/>\nHa recollit el coneixement que es t\u00e9 de Navarcles per entendre\u00a0d\u2019on ve el poble i qu\u00e8 el fa particular en un m\u00f3n globalitzat on\u00a0les difer\u00e8ncies, sovint, nom\u00e9s es poden valorar quan les mires\u00a0des de molt a prop.<br \/>\n\u00c9s, en definitiva, una hist\u00f2ria del poble per continuar\u00a0construint poble.<br \/>\nFelicitats, Lloren\u00e7, per aquesta gran obra; i a tots vosaltres que, a\u00a0partir d\u2019ara, podreu gaudir-ne i aprendre\u2019n.<br \/>\nMoltes gr\u00e0cies.<\/p>\n<p>Navarcles, 27 de novembre de 2010<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Presentaci\u00f3 del llibre &#8220;La hist\u00f2ria de Navarcles&#8221;.\u00a0 Els vells murs d\u2019una esgl\u00e9sia, el nom d\u2019un tur\u00f3, una petxina\u00a0fossilitzada, una trama de carrers entortolligats, un cognom que\u00a0es repeteix, un document de compra-venda esgrogue\u00eft, unes\u00a0eines rovellades\u2026 S\u00f3n restes del passat, en alguns casos m\u00e9s proper, en d\u2019altres\u00a0m\u00e9s lluny\u00e0, que ens fan adonar que el temps no nom\u00e9s passa\u00a0sin\u00f3 que tamb\u00e9 deixa p\u00f2sit: en les coses, en el paisatge, en les\u00a0persones, en les institucions. La hist\u00f2ria ens recorda que pobles i ciutats han&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.camprubi.cat\/?p=283\"> Read More<span class=\"screen-reader-text\">  Read More<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[8,3],"class_list":["post-283","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","tag-cultura","tag-familia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=283"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/283\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":285,"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/283\/revisions\/285"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}