{"id":9,"date":"2016-06-16T09:44:35","date_gmt":"2016-06-16T09:44:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.camprubi.cat\/?page_id=9"},"modified":"2025-11-06T18:45:50","modified_gmt":"2025-11-06T18:45:50","slug":"qui-soc","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.camprubi.cat\/?page_id=9","title":{"rendered":"Qui Soc"},"content":{"rendered":"

Josep Camprub\u00ed i Duocastella, una hist\u00f2ria de treball, emprenedoria, ambici\u00f3 i comprom\u00eds<\/span><\/p>\n

Vaig n\u00e9ixer fa 70 anys a Manresa. He estat sempre una persona inquieta, amant dels reptes, amb un tarann\u00e0 pr\u00e0ctic i resolutiu que m\u2019ha ajudat a situar en la justa mesura tant l\u2019\u00e8xit com el frac\u00e0s, dels quals sempre he mirat d\u2019aprendre. No m\u2019espanten ni la feina ni les dificultats, sin\u00f3 m\u00e9s aviat la in\u00e8rcia conformista i la inactivitat, sigui nascuda del cofoisme o d\u2019un pessimisme excessiu.<\/p>\n

De jove, vaig deixar els estudis aviat. Als 18 anys, vaig comen\u00e7ar a treballar a la Cooperativa\u00a0 Nostra Senyora de Lourdes, un projecte d\u2019habitatges socials en el qual vaig estar implicat durant m\u00e9s de deu anys. Hi vaig adquirir coneixements amplis de gesti\u00f3 i planificaci\u00f3 que, amb el temps, m\u2019han resultat molt \u00fatils. Em vaig casar amb la Marta i vam tenir dues filles, la Maria i la Rosa. Ara amb les seves parelles, el Marc i el Dani, ens han fet avis del Gen\u00eds i la Roser, de l’Enzo i l’Alba, i tamb\u00e9 de l’Hugo.<\/p>\n

La meva vinculaci\u00f3 a l\u2019escoltisme com a infant i adolescent em va dur a comprometre-m\u2019hi de jove, com a cap. Mica en mica, vaig anar assumint m\u00e9s responsabilitats dins del moviment fins que vaig fer l\u2019opci\u00f3 de dedicar-m\u2019hi professionalment. Des del 1982 fins al 1987, vaig Secretari General i Responsable Pedag\u00f2gic de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. En aquella mateix \u00e8poca, vaig iniciar els estudis de Pedagogia. Volia eixamplar la meva formaci\u00f3, obrir-me a nous \u00e0mbits de coneixement, incorporar noves habilitats. Estudiant i treballant, vaig llicenciar-me el 1991 a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/p>\n

Va ser tamb\u00e9, durant aquells anys, el 1984, que, amb altres companys, vam posar en marxa el CAE, una escola d\u2019educadors en el lleure, la primera que es constitu\u00efa fora de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona sense vinculaci\u00f3 a cap moviment. Vaig col\u00b7laborar-hi durant gaireb\u00e9 quinze anys. L\u2019arrelament a la ciutat, a la comarca i a la seva gent i una sana ambici\u00f3 per superar-nos projecte rere projecte van guiar sempre la meva actuaci\u00f3 com a president de l\u2019entitat.<\/p>\n

A primers de la d\u00e8cada dels 90 del segle XX, la crisi econ\u00f2mica feia estralls a tot el pa\u00eds i l\u2019atur s\u2019estenia entre molts treballadors, especialment els joves sense estudis ni experi\u00e8ncia. El 1990, vaig participar en la posada en marxa d\u2019una nova iniciativa: l\u2019escola taller de Medi Ambient del Pont de Vilomara, que va tenir continu\u00eftat amb el Consorci de Formaci\u00f3 i Iniciatives Bages Sud, a partir del 1993. La formaci\u00f3 professional de joves en el terreny del medi ambient em va conduir, sense ni adonar-me\u2019n, al de la promoci\u00f3 econ\u00f2mica local. Era un nou repte professional que em va animar a tornar a la universitat per renovar els meus coneixements. Era l\u2019any 1995 que feia el m\u00e0ster en desenvolupament local i regional a la Pompeu Fabra.<\/p>\n

El 1999, Jordi Valls em va proposar d\u2019integrar-me a la llista del PSC a les eleccions municipals perqu\u00e8 assum\u00eds les responsabilitats de la promoci\u00f3 econ\u00f2mica de la meva ciutat. Nou anys d\u2019experi\u00e8ncia al Bages Sud van ser el millor bagatge per entomar aquest nou projecte. I, com en ocasions anteriors, m\u2019hi vaig comprometre amb cos i \u00e0nima. Des del 1999 al 2006, vaig ser regidor de l\u2019Ajuntament de Manresa, amb responsabilitats sobre les \u00e0rees d\u2019Ocupaci\u00f3, Desenvolupament econ\u00f2mic, Turisme, Comer\u00e7 i Hisenda.<\/p>\n

Despr\u00e9s de set anys com a regidor, vaig accedir a l\u2019Alcaldia de Manresa. Era el 2006, a finals del meu segon mandat a l\u2019Ajuntament. Vaig renovar el c\u00e0rrec, despr\u00e9s de les eleccions municipals del 2007. Aquesta responsabilitat m\u2019ha ofert la possibilitat de refor\u00e7ar el meu comprom\u00eds amb la ciutat, des d\u2019una visi\u00f3 m\u00e9s global, amb m\u00e9s instruments per impulsar canvis per\u00f2, tamb\u00e9, amb m\u00e9s consci\u00e8ncia de les limitacions per fer-ho. Amb els resultats del maig del 2011 vaig entendre que havia de donar pas a altres companys, hav\u00edem complert un bon cicle pol\u00edtic.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’aportar els meus coneixements, relacions i experi\u00e8ncia com a consultor per a empreses i entitats, des de fa uns anys dirigeixo una empresa especialitzada en l’estalvi energ\u00e8tic. Tot un m\u00f3n gaireb\u00e9 nou per a mi, on la necessitat d’aprenentatge i posar-se al dia ha sigut b\u00e0sic. Durant uns anys amb jubilaci\u00f3 activa, finalment he trobat el final de la vida laboral.<\/p>\n

Al llarg de tota la vida, he practicat esports que em permetessin estar en contacte amb la natura: la bicicleta de muntanya, l\u2019esqu\u00ed i l\u2019excursionisme. L\u2019exercici f\u00edsic a l\u2019aire lliure em permet recuperar energies i con\u00e8ixer el meu pa\u00eds. Tamb\u00e9\u00a0 en el m\u00f3n de la horticultura on comen\u00e7o vaig gaudir dels resultats del cultiu, i de la m\u00e0 del Marc, el meu gendre, gaudim de l’art de fer un bon vi.<\/p>\n

M\u2019agrada la m\u00fasica: escoltar-la i viure-la en primera persona. Per aix\u00f2, he format part dels cors Aliret i Czarda i, darrerament, de l\u2019Orfe\u00f3 Manres\u00e0, on a m\u00e9s aprenc la t\u00e8cnica del cant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Camprub\u00ed i Duocastella, una hist\u00f2ria de treball, emprenedoria, ambici\u00f3 i comprom\u00eds Vaig n\u00e9ixer fa 70 anys a Manresa. He estat sempre una persona inquieta, amant dels reptes, amb un tarann\u00e0 pr\u00e0ctic i resolutiu que m\u2019ha ajudat a situar en la justa mesura tant l\u2019\u00e8xit com el frac\u00e0s, dels quals sempre he mirat d\u2019aprendre. No m\u2019espanten ni la feina ni les dificultats, sin\u00f3 m\u00e9s aviat la in\u00e8rcia conformista i la inactivitat, sigui nascuda del cofoisme o d\u2019un pessimisme excessiu. De…<\/p>\n

Read More Read More<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-9","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/9","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=9"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/9\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":557,"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/9\/revisions\/557"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.camprubi.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=9"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}