Browsed by
Etiqueta: natura

Espígol

Espígol

2014ESTespigol003

Arriba Sant Joan i un any més ja tenim l’espígol a punt per recollir.

Ja fa uns anys que ens vàrem iniciar amb unes petites plantes d’espígol a Cal Cupons, i es que veníem d’unes vacances a la Provença entre les ciutats de Nyons, Sault, a la Vaucluse i al Mont Ventoux , i allí ens va fascinar els camps de color blau, la olor la fragància, el cultiu, ….. i des de llavors cada any hem recollit la flor d’espígol o lavanda i replantant algunes plantes i ampliant el nombre.

Ben cert que ens agradaria tenir un bon camp de color blau, però ni tenim l’extensió ni la dedicació, però ens conformem en anar a prop de Serrateix on hi ha una bona feixa que, en el temps de la seva màxima floració fa goig contemplar.

Però amb les nostres vint plantes ja tenim prou feina cada any al recollir-lo. La Marta n’és una experta i ha de “torejar” els borinots que fan festa major sobre la flor, però entre picada i espantada el recull tot. I ara toca una altre feina.

Separem les flors per la mida de la tija i en fem tres grups: d’unes en farem rams de flor que s’aguanten soles gràcies a la rigidesa de la tija i els farem servir per decorar o ambientar un espai;  uns altres encara amb la tija fresca i verda la Marta en fa “pinyes” (s’agafa un grapat de flors, es lliguen just on comença la florescència i es comença a doblegar la tija de tal manera que la flor queda dintre i finalment es va trenant amb una cinta que acaba de tancar la pinya); i un tercer grup de la flor la deixem assecar una mica perquè en unes quatre de setmanes destriarem la flor de la tija i les guardarem amb bossetes de roba per fer olor allà on preferim.

Ara deixarem passar unes setmanes per retallar les plantes d’espígol perquè el proper any tornin a créixer les tiges i les flors de la nostra “lavanda”.

Ja veieu que no té res d’especial però són aquestes petites coses que trenquen qualsevol monotonia i a més ens sentim contents de fer-ho i compartir-ho.

2014ESTespigol011espigol03espigol042014ESTespigol017

Tomaqueres. Fi de temporada,

Tomaqueres. Fi de temporada,

IMG_2284

Un any més i hem acabat la temporada de tomàquets a l’hort de Cal Cupons, encara queden algunes plantes que, plantades més tard, donen fruits prou bons, però de fet no hi ha com collir i assaborir els primers tomàquets a l’inici de la temporada.

Hem collit més de 180 Kgs. molts quilos i molta feina. Hem menjar molt tomàquet a totes els apats,a les amanides, fent sucs, n’hem fet melmelada, sofregit, n’hem assecat al sol, n’hi  ha de guardats per sucar pa i també m’hem repartit molts.

A estat una temporada llarga i amb incidències, primer amb alguns tomàquets amb el cul negre i que vaig tractar amb calci, després a mig juliol es va cremar la bomba d’aigua que em permet regar amb el sistema de goteig, van estar uns deu dies sense aigua i amb un termòmetre en pujada; per sort es va recuperar tot i que ja no va ser el mateix, i finalment a primers de setembre m’he quedat sense aigua, sort que han vingut les pluges.

Com que vaig plantar quinze varietats hem pogut observar quina espècie ha anat més bé i també quins ens han agradat més. Conclusió:  tomaqueres de fruit ple tipus cor de bou i el buit rosa de Súria són els que han produït més i ens han agradat molt. Així com els tomàquets per sucar pa, anomenats de la república, també han anat molt bé i es van guardant en capses i oueres.

Molt interessants han sigut les varietats “negre de crimea” i “l’esquena verd “per les amanides i el tipus Roma, per sofregit i assecar; en canvi la varietat “Montserrat” no l’hi acabo de trobar el rendiment.

Hem plantat tomaqueres que fan el fruit petit, tipus cirera, cherry o perla. Totes les varietats han funcionat bé:  els perla ovalats i de color vermell, el gold nugget taronges, els grocs de pera, els vermells de “mel de mexic”, i els tumbling tom red també vermells. Aquestes plantes porten més feina, tant per a collita del fruit petit com per la seu abundós creixement. M’han agradat molt tots, especialment els “mel de mexic”.

He fet poc tractaments preventius, dues vegades al juny i dues al juliol, amb una barreja amb sulfat de coure, de magnesi i nitrat de potassa.

Ara toca desmuntar les plantes, endreçar les canyes per a l’any vinent, deixar reposar la terra per despres remenar, adobar, remenar,……. i apunt per una altre temporada, però ben segur que serà amb menys tomaqueres!

2012ESTCUPONS049a2012ESTCUPONS051a2012ESTCUPONS052a2012ESTCUPONS047a