Qui Soc

Qui Soc

Josep Camprubí i Duocastella, una història de treball, emprenedoria, ambició i compromís

Vaig néixer fa 61 anys a Manresa. He estat sempre una persona inquieta, amant dels reptes, amb un tarannà pràctic i resolutiu que m’ha ajudat a situar en la justa mesura tant l’èxit com el fracàs, dels quals sempre he mirat d’aprendre. No m’espanten ni la feina ni les dificultats, sinó més aviat la inèrcia conformista i la inactivitat, sigui nascuda del cofoisme o d’un pessimisme excessiu.

De jove, vaig deixar els estudis aviat. Als 18 anys, vaig començar a treballar a la Cooperativa  Nostra Senyora de Lourdes, un projecte d’habitatges socials en el qual vaig estar implicat durant més de deu anys. Hi vaig adquirir coneixements amplis de gestió i planificació que, amb el temps, m’han resultat molt útils. Em vaig casar amb la Marta i vam tenir dues filles, la Maria i la Rosa.

La meva vinculació a l’escoltisme com a infant i adolescent em va dur a comprometre-m’hi de jove, com a cap. Mica en mica, vaig anar assumint més responsabilitats dins del moviment fins que vaig fer l’opció de dedicar-m’hi professionalment. Des del 1982 fins al 1987, vaig Secretari General i Responsable Pedagògic de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. En aquella mateix època, vaig iniciar els estudis de Pedagogia. Volia eixamplar la meva formació, obrir-me a nous àmbits de coneixement, incorporar noves habilitats. Estudiant i treballant, vaig llicenciar-me el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Va ser també, durant aquells anys, el 1984, que, amb altres companys, vam posar en marxa el CAE, una escola d’educadors en el lleure, la primera que es constituïa fora de l’àrea metropolitana de Barcelona sense vinculació a cap moviment. Vaig col·laborar-hi durant gairebé quinze anys. L’arrelament a la ciutat, a la comarca i a la seva gent i una sana ambició per superar-nos projecte rere projecte van guiar sempre la meva actuació com a president de l’entitat.

A primers de la dècada dels 90 del segle XX, la crisi econòmica feia estralls a tot el país i l’atur s’estenia entre molts treballadors, especialment els joves sense estudis ni experiència. El 1990, vaig participar en la posada en marxa d’una nova iniciativa: l’escola taller de Medi Ambient del Pont de Vilomara, que va tenir continuïtat amb el Consorci de Formació i Iniciatives Bages Sud, a partir del 1993. La formació professional de joves en el terreny del medi ambient em va conduir, sense ni adonar-me’n, al de la promoció econòmica local. Era un nou repte professional que em va animar a tornar a la universitat per renovar els meus coneixements. Era l’any 1995 que feia el màster en desenvolupament local i regional a la Pompeu Fabra.

El 1999, Jordi Valls em va proposar d’integrar-me a la llista del PSC a les eleccions municipals perquè assumís les responsabilitats de la promoció econòmica de la meva ciutat. Nou anys d’experiència al Bages Sud van ser el millor bagatge per entomar aquest nou projecte. I, com en ocasions anteriors, m’hi vaig comprometre amb cos i ànima. Des del 1999 al 2006, vaig ser regidor de l’Ajuntament de Manresa, amb responsabilitats sobre les àrees d’Ocupació, Desenvolupament econòmic, Turisme, Comerç i Hisenda.

Després de set anys com a regidor, vaig accedir a l’Alcaldia de Manresa. Era el 2006, a finals del meu segon mandat a l’Ajuntament. Vaig renovar el càrrec, després de les eleccions municipals del 2007. Aquesta responsabilitat m’ha ofert la possibilitat de reforçar el meu compromís amb la ciutat, des d’una visió més global, amb més instruments per impulsar canvis però, també, amb més consciència de les limitacions per fer-ho. Amb els resultats del maig del 2011 vaig entendre que havia de donar pas a altres companys, havíem complert un bon cicle polític.

Darrerament aporto els meus coneixements, relacions i experiència com a consultor per a empreses i entitats.

Al llarg de tota la vida, he practicat esports que em permetessin estar en contacte amb la natura: la bicicleta de muntanya, l’esquí i l’excursionisme. L’exercici físic a l’aire lliure em permet recuperar energies i conèixer el meu país. També m’agrada la música: escoltar-la i viure-la en primera persona. Per això, he format part dels cors Aliret i Czarda i, darrerament, de l’Orfeó Manresà. Fa poc he entrat en el món de la horticultura on començo a gaudir dels primers resultats del cultiu.