La serra del Catllaràs.

La serra del Catllaràs.

0412014ESTCatllaras041a

La serra del Catllaràs és prou ben coneguda per alguns dels seus indrets però encara queden alguns trams i espais per a descobrir, i avui ens disposem a travessar-la des de La Pobla de Lillet fins a Sant Romà de la Clusa i Vilada. Anem ben motoritzats amb el vehicle tot terreny de l’Àngel i la Isabel, que també desconeixien aquests indrets.

Comencem amb una carretera “veïnal” que es pren a la rotonda abans d’arribar a La Pobla i que ens portarà fins el Santuari de Falgars; la carretera va pujant sinuosament per la part obaga mentre sentim la olor dels bolets, del boix i de les falgueres fins que arribem al Santuari a 1288 mts d’alçada situat a la carena amb magnífiques vistes al Puigllançada cap al nord i al Pedraforca cap a ponent.

El santuari és un lloc tranquil amb una església romànica que originàriament data del segle XII i refeta al sXVII; l’origen del santuari i segons la tradició es diu que un pastor va trobar la Verge en un cova entre falgueres i cada any a primers de setembre s’hi celebra la festa. Adossat a l’església trobem un hostal on es pot gaudir de la tranquil·litat de l’indret.

Continuem la nostra ruta per una pista forestal en bon estat en direcció al Xalet i la coneguda Roca de Lluna. Pel camí trobem indicis de les mines que a primers del 1900 i durant gairebé tres dècades s’explotaven per extreure’n carbó  que transportaven amb un telefèric fins a La Pobla de Lillet per fer anar la cimentera Asland del Clot del Moro. Passem pel costat del Xalet de forma arc ogival el qual fou dissenyat per l’arquitecte A. Gaudí per acollir-hi els enginyers de les mines; malauradament  només en queda la forma externa perquè segons diuen de l’interior  ha canviat tot fruit de les diferents reformes i usos que posteriorment ha tingut. Últimament va ser una casa de colònies.

Continuem la pista fins que trobem l’indicador per apropar-nos a través d’unes escales, al mirador de la Roca de Lluna (1481 mts) amb unes vistes esplèndides i que mitjançant una taula indicadora podem anar identificant els diferents cims que observem i fer-hi bones fotografies; al costat del mirador disposem d’una zona de pic-nic per fer-hi l’entrepà i el descans.

La pista continua, passem per unes restes de construccions mineres i arribem a uns prats que ens queden a mà esquerra i una font que en rep el nom de l’indret,  la Font de la Devesa Llosana. En aquest lloc, uns quants anys enrere hi fèiem acampades amb la família i era un espai prou concorregut; avui hem trobat molt poca gent.  Aparquem el vehicle i ens disposem a pujar el cim del Roc de la Mare de Deu o Roca de la Devesa Llosana, pel camí de pujada trobem el tresor de les flors de muntanya: la flor de neu o edelweis, flor protegida i que trobem en molt pocs indrets a Catalunya; per sort la flor es manté ja fa una vintena d’anys també se n’hi trobava. Continuem el camí, trobem també la flor coneguda com a “orella d’ós”, fins que arribem als prats de sota les parets de la Roca. A partir d’aquí passem primer per una fageda i després per una canal amb  una grimpada fins a dalt del cim (1615 mts), on hi trobem el pessebre que hi porten la gent de La Pobla de Lillet, una creu de ferro envoltada de fulles també de ferro, la verge Moreneta i els llibres de firmes. A la Moreneta hi ha la inscripció “ Des del cim d’aquesta roca blanca, miraràs de fit a fit al Pirineu i quan blanquegi la serralada, seràs un raig de sol en mig la neu. Agost 1965. F.E.B” . Molt bona evocació i és que són d’aquells indrets encisadors de la muntanya, lluny de les excursions típiques i aglomerades on podem gaudir  de majestuoses vistes al Pirineu. Ens fem les fotos de rigor i baixem cap a dinar al prats i a la fresca.

Hem dinat amb les tradicionals amanides, els ganyips, el cafè, fem la migdiada i continuem. Retornem al cotxe i just arrancar trobem un cérvol al mig del camí que ens mira com astorat; no som a temps a fer la foto i l’animaló continua el seu camí. D’un temps ençà i a cada excursió que fem trobem un animal “sorpresa”, vet-a-qui doncs la riquesa de la fauna que hi ha al Berguedà. Ep i que duri!

Passem pel prat Xisplador o Gespador on hi ha una font de conc al costat del camí, fins que arribem a un creuament de camins i prenem el de l’esquerra que amb un rètol ben esborrat indica “Pla de Catllaràs”, pugem la rampa i després de deixar un altre camí a l’esquerra continuem per la dreta fins arribar ben aviat al “roc del Catllaràs”, allí unes quantes vaques ens miren estranyades com si diguessin “que hi feu aquí?”; trobem uns panels informatius sobre “la reserva animal del Pla de l’Orri”, deixem un camí que baixa i que ben segur porta directe a Sant Romà de la Clusa. Però com que volem passar per la collada de Sant Miquel (que vàrem conèixer quan vam fer l’excursió a la serra de Fulleracs) prenem el camí planer i en direcció ponent que, després d’un baixador pronunciat es troba un altre creuament de camins; cap a la dreta aniríem cap a Sant Julià de Cerdanyola i cap a l’esquerra cap a la Collada. Arribem a la collada i anem baixant pel camí que ja ens coneixem, tot  fent una parada per collir unes quantes maduixes que des de el cotxe estant hem vist i les volem assabori ; passem el paller del clot d’Estavelles fins arribar al mirador que va instal·lar la Diputació de Barcelona: gaudim de les vistes al Sobre puny, a la serra de Picancel i al fons Montserrat. I ara sí arribem a Sant Romà de la Clusa, que amb tota tranquil·litat i amb una bona fresqueta ens prenen un cafè tot fent la xerradeta amb el responsable de l’hostal refugi. El felicitem per la bona feina que hi ha fet a la cosa i els seus entorns.

És hora de tornar. Reprenem el nostre viatge per la pista forestal que ens portarà fins a Vilada, tot notant el canvi de temperatura.

Hem aconseguit allò que volíem: enllaçar dos trams que ja coneixíem; hem descobert nous paratges,.. hem gaudit d’un dia a la serra del Catllaràs.

10 d’agost del 2014

2012ESTCATLLARAS031aSerra del Catllaras

Deixa un comentari